Etiquetes
Catalunya, ERC, Estat, Independència, Independentisme, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, Presos polítics, PSOE
L’escurçó de Ciudadanos es va passejar pel Congrés de Diputats demanant que sortissin els valents i a la tribuna hi va pujar Montse Bassa, que va fer la intervenció més valenta de totes: amb la tinta encara fresca del pacte d’investidura signat entre ERC i el PSOE, la diputada republicana no es va estar d’incloure el partit socialista a la bancada dels carcellers dels presos polítics i repressors de l’independentisme, ni d’afirmar que la governabilitat d’Espanya l’importava un rave. Una intervenció difícil, voltada de cafres i energúmens. I per això més valuosa, sobretot per a qui ha de viure entre el dolor permanent, com a germana d’una presa política, i la integració en un partit que ha fet una aposta de diàleg i per al qual la formació d’un govern d’esquerres és una prova estratègica i no un rave. Tampoc ho és per a la resta d’independentistes catalans, i no pas perquè preferim els fantasmes i els barons del PSOE als del PP, sinó perquè la partida que ERC juga amb ells la fa amb les seves cartes però la penyora som tots.
Paraules Cosides 